La UE es centra en el GNL dels EUA a mesura que disminueixen les compres de gas rus

En els darrers anys, la Unió Europea ha treballat per diversificar les seves fonts d'energia i disminuir la seva dependència del gas rus. Aquest canvi d'estratègia ha estat impulsat per una sèrie de factors, com ara la preocupació per les tensions geopolítiques i el desig de reduir les emissions de carboni. Com a part d'aquest esforç, la UE recorre cada cop més als Estats Units pel gas natural liquat (GNL).

L'ús del GNL ha anat creixent ràpidament en els últims anys, ja que els avenços tecnològics han fet que sigui més fàcil i rendible transportar gas a llargues distàncies. El GNL és gas natural que s'ha refredat fins a un estat líquid, la qual cosa en redueix el volum en un factor de 600. Això fa que sigui molt més fàcil de transportar i emmagatzemar, ja que es pot enviar en grans cisterna i emmagatzemar-se en dipòsits relativament petits.

Un dels principals avantatges del GNL és que es pot obtenir des d'una gran varietat d'ubicacions. A diferència del gasoducte tradicional, que està limitat per la geografia, el GNL es pot produir a qualsevol lloc i enviar-lo a qualsevol lloc amb port. Això fa que sigui una opció atractiva per als països que busquen diversificar els seus subministraments energètics.

Per a la Unió Europea, el canvi cap al GNL dels EUA té implicacions importants. Històricament, Rússia ha estat el principal proveïdor de gas natural de la UE, representant al voltant del 40% de totes les importacions. Tanmateix, la preocupació per la influència política i econòmica de Rússia ha portat molts països de la UE a buscar fonts alternatives de gas.

Els Estats Units s'han convertit en un actor clau en aquest mercat, gràcies als seus abundants subministraments de gas natural i a la seva creixent capacitat d'exportació de GNL. El 2020, els EUA van ser el tercer proveïdor de GNL a la UE, només per darrere de Qatar i Rússia. Tanmateix, s'espera que això canviï en els propers anys a mesura que les exportacions nord-americanes continuïn creixent.

Un dels principals motors d'aquest creixement és la finalització de noves instal·lacions d'exportació de GNL als EUA. En els darrers anys, s'han posat en marxa diverses instal·lacions noves, com ara la terminal Sabine Pass a Louisiana i la terminal Cove Point a Maryland. Aquestes instal·lacions han augmentat significativament la capacitat d'exportació dels EUA, facilitant a les empreses nord-americanes la venda de GNL als mercats estrangers. 

Un altre factor que impulsa el canvi cap al GNL dels EUA és la creixent competitivitat dels preus del gas nord-americà. Gràcies als avenços en la tecnologia de perforació, la producció de gas natural als Estats Units ha augmentat en els darrers anys, fet que fa baixar els preus i fa que el gas americà sigui més atractiu per als compradors estrangers. Com a resultat, molts països de la UE estan recorrent ara al GNL dels EUA com una manera de reduir la seva dependència del gas rus i alhora garantir un subministrament fiable d'energia assequible.

En general, el canvi cap al GNL dels EUA representa un canvi significatiu en el mercat energètic mundial. A mesura que més països recorren al GNL com a forma de diversificar les seves fonts d'energia, és probable que la demanda d'aquest combustible continuï creixent. Això té implicacions importants tant per als productors com per als consumidors de gas natural, així com per a l'economia global en general.

En conclusió, si bé la dependència de la Unió Europea del gas rus pot estar disminuint, la seva necessitat d'energia fiable i assequible continua sent tan forta com mai. En girar-se cap al GNL dels EUA, la UE està fent un pas important per diversificar el seu subministrament d'energia i garantir que tingui accés a una font fiable de combustible durant els propers anys.