Els desplaçaments de la UE se centren en els EUA dels EUA a mesura que disminueixen les compres de gasos russos

En els darrers anys, la Unió Europea ha estat treballant per diversificar les seves fonts energètiques i disminuir la seva confiança en el gas rus. Aquest canvi d’estratègia ha estat impulsat per diversos factors, incloses les preocupacions sobre les tensions geopolítiques i el desig de reduir les emissions de carboni. Com a part d’aquest esforç, la UE es dirigeix ​​cada cop més als Estats Units per al gas natural liquat (GNL).

L’ús de GNL ha estat creixent ràpidament en els darrers anys, ja que els avenços en la tecnologia han facilitat i més rendible transportar gas a llargues distàncies. El GNL és gas natural que s’ha refredat a un estat líquid, que redueix el seu volum en un factor de 600. Això fa que sigui molt més fàcil transportar i emmagatzemar, ja que es pot enviar en grans camions cisterna i emmagatzemar -lo en dipòsits relativament petits.

Un dels principals avantatges del GNL és que es pot obtenir d’una gran varietat d’ubicacions. A diferència del gas de canonades tradicionals, limitada per la geografia, el GNL es pot produir a qualsevol lloc i enviar -se a qualsevol lloc amb un port. Això fa que sigui una opció atractiva per als països que busquen diversificar els seus subministraments energètics.

Per a la Unió Europea, el canvi cap al GNL dels Estats Units té implicacions importants. Històricament, Rússia ha estat el major proveïdor de gas natural de la UE, representant al voltant del 40% de totes les importacions. No obstant això, les preocupacions sobre la influència política i econòmica de Rússia han fet que molts països de la UE busquin fonts de gas alternatives.

Els Estats Units han aparegut com un actor clau en aquest mercat, gràcies als seus abundants subministraments de gas natural i la seva creixent capacitat d’exportació de GNL. El 2020, els Estats Units van ser el tercer proveïdor de GNL més gran a la UE, per darrere de Qatar i Rússia. Tot i això, s'espera que això canviï en els propers anys a mesura que les exportacions nord -americanes continuïn creixent.

Un dels principals motors d’aquest creixement és la finalització de les noves instal·lacions d’exportació de GNL als Estats Units en els darrers anys, s’han arribat diverses instal·lacions en línia, inclosa la terminal Sabine Pass a Louisiana i la terminal de Point Cove a Maryland. Aquestes instal·lacions han augmentat significativament la capacitat d’exportació nord -americana, facilitant les empreses nord -americanes la venda de GNL a mercats a l’estranger. 

Un altre factor que impulsa el canvi cap a la GNL dels Estats Units és la competitivitat creixent dels preus del gas nord -americà. Gràcies als avenços en la tecnologia de perforació, la producció de gas natural als Estats Units ha augmentat en els darrers anys, disminuint els preus i fent que el gas nord -americà sigui més atractiu per als compradors a l'estranger. Com a resultat, molts països de la UE estan recorrent a nosaltres el GNL com a manera de reduir la seva dependència del gas rus, alhora que aconsegueixen un subministrament fiable d’energia assequible.

En general, el canvi cap al GNL dels Estats Units representa un canvi significatiu en el mercat de l'energia global. A mesura que més països es dirigeixen al GNL com a forma de diversificar les seves fonts energètiques, és probable que la demanda d’aquest combustible continuï creixent. Això té implicacions importants tant per als productors com per als consumidors de gas natural, així com per a l’economia global més àmplia.

En conclusió, si bé la confiança de la Unió Europea en el gas rus pot disminuir, la seva necessitat d’energia fiable i assequible continua sent tan forta com sempre. En dirigir -se cap a nosaltres GNL, la UE està fent un pas important per diversificar els subministraments d’energia i garantir que tingui accés a una font de combustible fiable durant els propers anys.